Conferència sobre l'assassinat de l'autoria. Qui ha comès aquest crim?

El passat dimecres 9 de novembre va tenir lloc al Teatre de Mundet una conferencia sobre la mort de l'autoria. La conferència era impartida per Carles Lindín, professor de la UB especialitzat en tecnologies i literatura.

Fotografia del Campus Mundet amb l'edifici del Teatre al fons.
Imatge de la Universitat de Barcelona

La conferència girava entorn al tema de l'autoria i com aquesta ha anat perdent importància al llarg dels temps. L'inici de la conferència es va centrar, com a mètode de contextualització, en la història de l'autoria en les diferents etapes de la vida. Així, al romanticisme (s.XVIII-s.XIX) es parla per primera vegada d'autoria quan els creadors comencen a considerar important el jo, l'ego. Aquesta necessitat de ser reconeguts culturalment és el que empeny als autors a fixar la importància en l'autoria de les obres.

Sorgia un dubte davant d'aquesta situació: qui n'és realment l'autor d'una obra: aquella persona que la crea o aquella que la interpreta? D'on neixen les idees? Són les nostres idees originals o venen donades d'una idea prèvia d'algú altre? Davant d'aquest interrogant només hi ha una resposta:

"Sense copiar, la humanitat no hauria avançat"

I és que és així. Sense còpies no hi ha creació. No es pot crear del no res, ningú ha creat res de nou sinó que ha rebut la influencia de la idea d'algú. Per tant, tornant al dilema anteriorment plantejat, qui és l'autor de les obres? Aquella persona que crea l'obra, aquella que l'interpreta o és la propia idea generadora de l'obra qui hauria d'endurse'n l'autoria de la mateixa? La reflexió és més que interessant!

D'altra banda, a la conferència el Carles també va posar sobre la taula el nou paradigma de l'autor amb les 7 formes d'autoria existents:

1. Autoria compartida (amb més d'un autor per obra)
2. Autoria concedida (autoria falsa concedida a algú)
3. Autoria relativa
4. Autoria literària (autoria de l'àmbit literari)
5. Autoria de l'autor controlador (qui escull el camí d'autoria)
6. Autoria de l'autor informàtic
7. Autoria del lector

De tots aquests tipus d'autoria, el més important és l'autoria del lector. Això és així perquè el lector és qui genera els significats de l'obra, és a dir, el lector esdevé el nou autor que identifica una gran varietat de significats de l'obra. Per tant, aquesta podria ser la confirmació aplastant que l'autor ha mort i que nosaltres hem estat l'assassí. Com ho fem fet? Fácil. Les noves tecnologies ens han posat a les nostres mans un conjunt de recursos i un fácil i ràpid accés a la informació que no hem considerat -ni considerem- important preguntar-nos qui ha escrit allò que estem llegint, sinó que només ens importa el contingut del què llegim i el considerem vàlid sense saber qui n'és l'autor. Aquest ha estat l'assassinat col·lectiu de l'autoria i aquí la nostra responsabilitat té un paper fonamental.

I què fer per promoure el bon ús de l'autoria i de la difusió d'informació amb l'actual situació de la sobreinformació digital? Tenim al nostre abast dues eines que ens poden ser útils pel que fa a la creació de coneixement i compartir-lo indicant-ne l'autoria: Scoop it! i Flipboard. Amb elles podem crear espais d'emmagatzematge d'informació i coneixements fàcils d'utilitzar, dinàmics i gairebé interactius (estèticament simulen fullejar una revista).

I això és tot! Per a més informació podeu consultar aquest document d'apunts i notes redactades des d'Evernote durant la conferència. Aquesta entrada és només un resum del recull d'idees compartides allà.

Fins la propera!