El meu PLE amb Symbaloo!

Recordeu que a l'anterior entrada us vaig parlar de la importància dels entorns personals d'aprenentatge en la nova mirada cap a l'educació? Doncs d'això precisament anirà la meva entrada d'avui: del meu entorn personal d'aprenentatge! Espero que us agradi i que us animeu a crear-ne un, tal com jo ho he fet, amb el recurs web Symbaloo. 

El meu PLE. Captura de pantalla realitzada per mi.

QUÈ ÉS SYMBALOO?

Symbaloo és un recurs web molt útil en la gestió de fonts d'informació i de recerca de coneixement. És molt similar a un portal web que recull tots aquells recursos en línia que tu escullis, de manera organitzada, ràpida, senzilla i personalitzada. Serveix com a recurs per emmagatzemar fonts, pàgines web, recursos i materials en línia que facilitin el teu aprenentatge. És una bona forma de disposar de la informació de manera ordenada i clara i tenir en una mateixa pestanya totes aquelles adreces d'ús habitual. 

PARLA'NS DEL TEU PLE...

El meu PLE conté totes aquelles pàgines web que utilitzo sovint, que m'aporten nous coneixements, que em resulten útils tant per a la vida personal com professional i que faciliten, en definitiva, la meva cerca a la xarxa. El meu PLE està organitzat per diferents blocs:

• El primer bloc recull aquells enllaços relacionats amb la Universitat de Barcelona com a institució, com el Campus virtual, el portal MónUB, la pàgina web de la Facultat d'Educació i altres adreces relacionades.
• El segon bloc, situat sota el primer, és un petit recull d'eines que utilitzo durant la realització de treballs acadèmics: el traductor Softcatalà, la RAE  altres recercadors d'informació contrastada com Dialnet o Racó.
• El tercer bloc, situat al costat del primer, engloba aquells enllaços que utilitzo al dia a dia tant a nivell personal com professional, com el correu electrònic, el Dropbox, el Google Drive, el present blog o Flipboard, entre altres.
• El quart bloc està destinat a la part d'oci en el moment de navegar, és a dir, a les xarxes socials, YouTube, Goodreads,...
• El cinquè bloc està pensat per totes aquelles adreces relacionades directament amb el món de l'Educació Social, com el web del Diari de l'Educació, la Revista de Educación Social o el web del Col·legi oficial d'educadors i educadores socials.
• El sisè i últim bloc recull aquelles web que em serveixen per informar-me o estar al dia d'allò que passa al món des d'una perspectiva crítica, com el portal web Rebelión.org o la revista online Pikara. 

Com veieu, el meu PLE és personalitzat. Això significa que el vostre també ho seria! Esteu pensant ja quins enllaços afegiríeu? Si voleu fer un cop d'ull al meu PLE, aquesta és la direcció: http://www.symbaloo.com/mix/universsocioeducatiu 

D'altra banda, comparteixo amb vosaltres també un webmix aliè que he trobat interessant en relació al meu tema d'aprofundiment, que és l'educació social i l'escola. Així, el webmix que he trobat recull eines i recursos educatius destinats a la infància i a la preadolescència. No us ho perdeu!!! 

COM S'UTILITZA?

Us deixo aquí sota un vídeo tutorial que ho explica a la perfecció.

Del Centre d'Investigació i Innovació en Educació i TIC 

(Universitat Santiago de Chile)

Distribuït a YouTube

Seguim! 

Conferència V: Per què un PLE?

Eiiii! Ja estic aquí! Avui vinc a fer-vos cinc cèntims de la conferència a la qual vaig assistir el passat dimecres 7 de desembre al Teatre de Mundet. La conferència corria a càrrec de la Pilar Janer i Arasa. Us heu adonat que és la primera dona de tot el cicle de conferències? És sorprenent com encara continua predominant la figura masculina a la universitat, no us sembla? Però bé, no vinc a parlar-vos d'això sinó del contingut de la conferència. Som-hi doncs!

M'imagino que, abans de començar amb la lectura d'aquesta entrada, us haureu fixat en el títol que a aquesta li correspon. En efecte, la temàtica de la xerrada girava entorn a la importància dels Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE) com a mecanisme de gestió dels coneixements, la informació i el nostre aprenentatge. El concepte "PLE" prové del món anglosaxó i significa Personal Learning Environment, és a dir, entorn personal d'aprenentatge. Així doncs, per PLE entenem aquell recurs web únic i modificable capaç d'emmagatzemar fonts d'informació, de cerca i de recursos online amb els quals construir el nostre coneixement i enriquir l'aprenentatge. Seguint la línia de Weller (2010), l'arribada de la web 2.0 va suposar l'arribada també de l'era de l'abundància o de la sobreinformació, ja que actualment tenim al nostre abast una gran quantitat de formats i perspectives des d'on trobar informació. Així, amb el PLE, tota aquesta informació queda recollida en un mateix format. No és genial? 😉

Un PLE en una imatge amb llicència de reutilització de Mike Grace. 

Ara bé, d'on provenen els PLE? A quin canvi o evolució social i històrica corresponen? La Pilar diria que en Collins i Haverson tenen la resposta fent referència al canvi d'època de la modernitat a la postmodernitat. Segons l'estudi de Collins i Haverson, la postmodernitat ha portat una nova manera d'entendre l'educació. Aquesta es basa en la proliferació de les fonts d'informació (tal com defensa Weller amb el concepte de l'era de l'abundància), en un nou aprenentatge més diferenciat entre l'alumnat amb una avaluació més especialitzada, en entendre que el coneixement depèn de les relacions que s'estableixen amb els recursos externs i com aquests fragmenten la informació dins la xarxa, i en l'aprenentatge pràctic i no només teòric. Aquesta manera de repensar l'educació ha conduït a la creació i el desenvolupament dels Entorns Personals d'Aprenentatge, que posen en pràctica els nous elements que conformen l'educació postmoderna. 

Ara bé, quins avantatges presenta un PLE? Quines són les seves parts i quines són les seves potencialitats? Doncs, tal com defensà la Pilar, el PLE consta de tres parts:

• Fonts d'informació: Permet fer cerques o aprofundir en la informació desitjada.
• Producció de coneixement: Permet fer ús de blocs, quaderns de notes, PowerPoints i altres eines d'emmagatzematge i creació del coneixement.
• Compartir el coneixement: Permet compartir les fonts amb altres persones mitjançant les xarxes socials o xarxes de contacte amb professionals.

I els motius pels quals fer-ne ús d'un PLE són els següents:

1. Versàtil. Facilita l'aprenentatge i ofereix moltes possibilitats de gestió.
2. Equitatiu i inclusiu. Avui dia, tothom té accés a la xarxa. 
3. Flexibilitat. De temps, d'espai, de distribució del coneixement,...
4. Veracitat. Permet contrastar fonts
5. Autogestió. Per la llibertat de maniobra i elecció.
6. Interacció amb altres. Permet fer consultes, demandes,...
7. Growing o creixement continu. Fa referència a la idea de l'aprenentatge que dura tota la vida.
8. Eficiència. Per la seva rapidesa i comoditat.
9. Compromís. Mitjançant l'establiment de xarxes serioses de persones que comparteixen un objectiu comú.
10. Adaptació ràpida i fàcil a contextos complexos. 

Bé, ara que ja coneixeu les propietats d'un PLE, els seus usos i les seves potencialitats, per què no crear-vos un? És tan fàcil com respirar i tan pràctic com la vida mateixa. A la propera entrada us parlaré del meu PLE i de quines han estat les meves motivacions durant la creació del mateix. Us interessarà! 

Fins la propera! ✌

Conferència IV: L'escletxa digital, la societat informacional i la modernitat líquida

Ja sóc aquí de nou! Avui vinc a compartir amb vosaltres un petit resum del que va ser la conferència del passat 23 de novembre al Teatre de Mundet. La xerrada era dirigida per Pablo Rivera, sociòleg i doctor en Educació i Societat. La conferència girava entorn a un tema molt interessant: l'escletxa digital en la societat informacional i la modernitat líquida. Si voleu fer un cop d'ull als apunts realitzats des d'Evernote durant la conferència, endavant!

Primer, en Pablo va considerar important fer una diferència conceptual de tres idees fonamentals sobre el tema en qüestió:

• La idea de la modernitat sòlida, que correspon al moment històric i social en què la societat civil vivia en constant sensació de seguretat, estabilitat i tranquil·litat institucional gràcies al desenvolupament de la Revolució Industrial. En certa manera, no hi havia preocupació o dubtes sobre el futur ni sobre el desenvolupament social, polític, econòmic i laboral del món. Regnava l'estabilitat vital de les persones i el seu correcte desenvolupament al sistema.
• La idea de la modernitat líquida, que fa referència a la situació contrària a les idees exposades anteriorment. Amb el desenvolupament postindustrial i l'arribada del capitalisme com a monopoli productiu i econòmic mundial, les idees de l'estabilitat, la seguretat i la certesa van començar a perdre força. A partir d'aquí la societat civil adopta postures d'incertesa pel futur, d'inestabilitat econòmica i laboral i d'inseguretat. Amb l'arribada de la modernitat líquida res és segur, res és estable i res és infinit. Els canvis constants marquen el ritme social
• La idea de la modernitat reflexiva, que es basa en la culminació de la modernitat líquida i el seu assentament amb l'arribada de la revolució tecnològica. A partir d'ara, la incertesa, la inseguretat i la por al futur tenen més pes que mai i la seva influència envers la societat es veu potenciada per l'auge de les tecnologies, que funcionen com a element de distracció i al mateix temps generen en la persona sentiments d'immediatesa envers qualsevol aspecte.
  
  

A continuació i per continuar amb el desenvolupament teòric de la conferència, el sociòleg Pablo Rivera va dotar de significat dos dels conceptes que inclou el títol de la xerrada: l'escletxa digital i la societat informacional. Per tal de contextualitzar les idees i de facilitar la seva comprensió, va continuar compartint els elements multifactorials que continuaren amb el desenvolupament de la fusió entre societat i tecnologia. Cal tornar enrere i tenir en compte el funcionament de la societat en les diferents etapes: modernitat sòlida, modernitat líquida i modernitat reflexiva. Aquest canvi tan ràpid de moments i èpoques històriques ha generat noves situacions en la quotidianitat de la ciutadania. L'era tecnològica i les idees arrelades a la modernitat líquida han generat, d'una banda, noves desigualtats socials com el cas de l'escletxa digital: desigualtats en l'accés a les tecnologies de la informació i la comunicació. Aquesta desigualtat, a més a més, té diferents factors: com a conseqüència de les dificultats infraestructures i l'accés a les TIC, com a conseqüència de la manca de capacitats, coneixements o competències sobre les TIC, i com a conseqüència de la qualitat de l'ús, és a dir, dels límits i possibilitats amb les quals es troben les persones usuàries de la xarxa. A Àfrica, per exemple, l'accés a la xarxa és d'un 6,8% a diferència d'Amèrica del Nord, que presenta un 72,4% d'accés garantit a la xarxa.

Aquesta nova situació de desigualtat social produïda al segle XXI és conseqüència també de la informacionalització de la societat o, si més no, de la societat informacional. Aquesta idea correspon a la realitat que ens envolta: la tecnologia s'ha instal·lat per sempre a les nostres llars, als nostres ajuntaments, als nostres països. Les xarxes socials han afavorit el desenvolupament de la societat informacional, que es basa en que l'accés a serveis o recursos ara queda limitat per l'ús de les tecnologies. El món s'està digitalitzant i les nostres vides també. Aquesta és la idea de la societat informacional, que dona peu a l'escletxa digital imperant en els nostres dies.

Bé, aquest és un petit resum del que vam parlar el passat dimecres a Mundet. Sociologia i tecnologia poden anar de la mà en una mateixa xerrada! 😉

Per si us interessa el tema de la modernitat líquida tant com a mi, comparteixo amb vosaltres aquest vídeo sobre la teoria baumaniana de l'actual societat. 

                                               Vídeo de YouTube

Continuem! 👍

Revista virtual!!!

Avui us informo de la meva última creació: una revista digital dissenyada i editada amb Flipboard. Voleu saber de què parlo? 😉

Captura de pantalla de la revista 'Educació social i escola'. Creació pròpia.

Aquesta pàgina web de la que us parlo (Flipboard) m'ha permès crear una revista digital on emmagatzemar i organitzar articles i notícies relacionades amb el meu tema d'interès que és l'educació social a les escoles. Això significa que qualsevol persona pot fer ús d'aquesta web i crear la seva pròpia revista, o crear-ne dues. Flipboard permet la creació de tantes revistes com vulguis i aquest és un aspecte que enriqueix el servei perquè podràs crear moltes revistes diferents en funció dels teus interessos o motivacions. 

Com us deia, la revista que he dissenyat tracta temes importants en la relació entre l'Educació Social i l'escola, com per exemple la innovació educativa, la importància de la figura d'un educador/a social a les escoles, el fracàs del sistema educatiu, alternatives educatives i molts més!

Si vols saber-ne més només cal que facis una ullada a la meva revista i compartir-la si t'ha agradat: Educació social i escola

D'altra banda, comparteixo amb vosaltres dues revistes que he fullejat mentre navegava per Flipboard i que m'han semblat interessants: 

• Integración social: http://flip.it/w6jxvf  
• Educación social: http://flip.it/uH_5wS  

Espero que gaudiu de la meva revista i dels seus continguts tant com ho estic fent jo. 

Fins aviat!

Conferència sobre l'assassinat de l'autoria. Qui ha comès aquest crim?

El passat dimecres 9 de novembre va tenir lloc al Teatre de Mundet una conferencia sobre la mort de l'autoria. La conferència era impartida per Carles Lindín, professor de la UB especialitzat en tecnologies i literatura.

Fotografia del Campus Mundet amb l'edifici del Teatre al fons.
Imatge de la Universitat de Barcelona

La conferència girava entorn al tema de l'autoria i com aquesta ha anat perdent importància al llarg dels temps. L'inici de la conferència es va centrar, com a mètode de contextualització, en la història de l'autoria en les diferents etapes de la vida. Així, al romanticisme (s.XVIII-s.XIX) es parla per primera vegada d'autoria quan els creadors comencen a considerar important el jo, l'ego. Aquesta necessitat de ser reconeguts culturalment és el que empeny als autors a fixar la importància en l'autoria de les obres.

Sorgia un dubte davant d'aquesta situació: qui n'és realment l'autor d'una obra: aquella persona que la crea o aquella que la interpreta? D'on neixen les idees? Són les nostres idees originals o venen donades d'una idea prèvia d'algú altre? Davant d'aquest interrogant només hi ha una resposta:

"Sense copiar, la humanitat no hauria avançat"

I és que és així. Sense còpies no hi ha creació. No es pot crear del no res, ningú ha creat res de nou sinó que ha rebut la influencia de la idea d'algú. Per tant, tornant al dilema anteriorment plantejat, qui és l'autor de les obres? Aquella persona que crea l'obra, aquella que l'interpreta o és la propia idea generadora de l'obra qui hauria d'endurse'n l'autoria de la mateixa? La reflexió és més que interessant!

D'altra banda, a la conferència el Carles també va posar sobre la taula el nou paradigma de l'autor amb les 7 formes d'autoria existents:

1. Autoria compartida (amb més d'un autor per obra)
2. Autoria concedida (autoria falsa concedida a algú)
3. Autoria relativa
4. Autoria literària (autoria de l'àmbit literari)
5. Autoria de l'autor controlador (qui escull el camí d'autoria)
6. Autoria de l'autor informàtic
7. Autoria del lector

De tots aquests tipus d'autoria, el més important és l'autoria del lector. Això és així perquè el lector és qui genera els significats de l'obra, és a dir, el lector esdevé el nou autor que identifica una gran varietat de significats de l'obra. Per tant, aquesta podria ser la confirmació aplastant que l'autor ha mort i que nosaltres hem estat l'assassí. Com ho fem fet? Fácil. Les noves tecnologies ens han posat a les nostres mans un conjunt de recursos i un fácil i ràpid accés a la informació que no hem considerat -ni considerem- important preguntar-nos qui ha escrit allò que estem llegint, sinó que només ens importa el contingut del què llegim i el considerem vàlid sense saber qui n'és l'autor. Aquest ha estat l'assassinat col·lectiu de l'autoria i aquí la nostra responsabilitat té un paper fonamental.

I què fer per promoure el bon ús de l'autoria i de la difusió d'informació amb l'actual situació de la sobreinformació digital? Tenim al nostre abast dues eines que ens poden ser útils pel que fa a la creació de coneixement i compartir-lo indicant-ne l'autoria: Scoop it! i Flipboard. Amb elles podem crear espais d'emmagatzematge d'informació i coneixements fàcils d'utilitzar, dinàmics i gairebé interactius (estèticament simulen fullejar una revista).

I això és tot! Per a més informació podeu consultar aquest document d'apunts i notes redactades des d'Evernote durant la conferència. Aquesta entrada és només un resum del recull d'idees compartides allà.

Fins la propera!

Teatre de l'Oprimit amb MyHistro!

Us havíeu plantejat mai com seria crear una línia del temps online, fàcil i il·lustrativa? La resposta es troba a My Histro, un programari web dissenyat per a la creació i emmagatzematge d'esdeveniments cronològics organitzats en una línia del temps que, a més, ha incorporat el mapa de Google Maps per situar els fets en l'espai geogràfic! No és genial?

Jo he creat una línia del temps sobre l'evolució de la metodologia teatral del Teatre de l'Oprimit, basada en l'empoderament de les classes oprimides de la societat (dones, desigualtats socials, xenofobia, problemàtiques socials del moment, etc). Sota aquesta premisa es podria dir que aquest tipus de teatre practica l'educació social, doncs el seu objectiu principal és la transformació social mitjançant la visualització d'espectacles basats en la realitat social. És un tipus de teatre educatiu que té com a punt de partida la situació d'opressió de col·lectius que es troben en una situació de vulnerabilitat.

He dividit la història del Teatre de l'Oprimit en 10 apartats, indicant les tècniques de teatre més emprades en aquesta metodologia i informant sobre l'acció social que duu a terme el Teatre de l'Oprimit. Vols saber-ne més? Entra-hi! 

Captura de pantalla de la meva línia del temps. Fotografia pròpia.

MyHistro permet:

• Crear un ordre cronològic dels fets més importants del moviment teatral
• Situació geogràfica dels fets amb la visualització del mapa Google Maps 
• Afegir imatges, vídeos i recursos que enriqueixen i complementen la informació
• Espai per a escriure informació en cada esdeveniment
• Compartir la línia del temps amb qui vulguis des d'on vulguis! (Xarxes socials, mail, URL,...)

El seu accés gratuït i la traducció a gran varietat d'idiomes faciliten la utilitat del programa i els passos a seguir per a la construcció de la línia temporal són fàcils! MyHistro és una eina interessant per a emmagatzemar cronològica i geogràficament qualsevol fet històric, esdeveniment important o tema que t'interessi! La interactivitat també caracteritza aquest recurs, i el seu dinamisme fa de la línia del temps un espai d'aprenentatge ràpid i actiu. A què esperes per crear-ne una? 😉

YES, WE FUCK!!!

Sexualitat i diversitat funcional van de la mà? Of course!!! Comparteixo amb vosaltres el canal de YouTube d'aquesta iniciativa que busca visibilitzar la sexualitat i el desig de les persones amb diversitat funcional. Aquí sota us penjo un petit spoiler...

                                          Vídeo del projecte Yes, we fuck! 

Aquest és un altre exemple de com les TIC poden aportar molt en l'acció socioeducativa, doncs més enllà de l'ús d'un mitjà audiovisual com el documental hi ha un objectiu: visibilitzar, reconeixer i parlar sobre les relacions sexuals de les persones amb diversitat funcional, que són sovint un tabú pel doble estigma social tant del sexe com del col·lectiu esmentat. Feu-li una ullada! És un projecte realment interessant, què en penseu?