Educació social i escola: sí o sí

Fa unes setmanes compartia a Twitter un article publicat al blog del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya que rebia el títol d'Educació social i escola, una trobada necessària. El contingut d'aquest article té molta relació amb la temàtica sobre la qual vaig escriure fa uns dies: la urgència social de trobar en l'escola un espai per a l'Educació Social. Tal com defensa Lluís Vila, l'autor de l'article, "no podem entendre la institució escolar al marge d'un barri, poble o territori i la seva gent", ja que dins de l'àmbit social s'analitzen els contextos socioeducatius amb una mirada sistèmica, és a dir, multidimensional. Així s'entén que l'escola no és un espai tancat, sinó una porta oberta als estímuls i les realitats de la comunitat (Valentí, 2013). La comunitat a la qual em refereixo és el barri i el veïnat, i aquesta afirmació s'ha de tenir en compte pel que fa als reptes que presenta l'escola: fracàs escolar, necessitat d'educació sexual al currículum escolar i altres situacions on l'Educació Social pren un paper important. Els educadors i educadores tenim la capacitat de donar resposta a aquestes necessitats, desenvolupant projectes amb la implicació no només del jovent sinó també de la resta de la comunitat, si s'escau. Es tracta de treballar en xarxa per evitar que els nostres joves entenguin l'escola com un deure i no com una satisfacció personal. Que l'escola sigui un espai d'aprenentatge mutu, coeducatiu i on es prepari a la població més jove a fer vida des del respecte i la diversitat perquè puguin crear un món millor o, a escala més petita, una comunitat millor.

Foto d'Analía Passarini. Escola rural d'Uruguai.

Bibliografia

Valentí, A. (2013) Les Comunitats d'Aprenentatge com a model educatiu de l'escola del segle XXI. Recuperat de: https://ddd.uab.cat/pub/tfg/2013/112280/Anna_Valenti.pdf